Límits sans, ràbia sana

Els límits generen molta controvèrsia!

Una bona plantofada a temps, sempre va bé!”

“Si no fas això, no et deixaré fer allò”

“Tinc por de posar-li a la meva fillx aquest límit i que s’enfadi”

Tendeixes a posar-te en autoritarisme, a amenaçar/fer xantatge o a ser molt laxa amb els límits?

O quan perds la paciència, explotes i surt el teu ogre?

Els límits sans no generen por, frustració (potser) sí. Al capdevall hi ha un aprenentatge. Per ser éssers responsables, capaços de respondre a les demandes de la vida, necessitem aprendre. L’aprenentatge és possible gràcies a un estat de confiança, no de por. Per tant, la disciplina de la mà dura és enemiga de l’aprenentatge i l’autoresposabilitat.

L’educació que has rebut probablement t’ha ensenyat que els límits coartaven la teva llibertat, no que et cuidaven. Eren límits basats en la por. No tenim un marc de referència de què vol dir límits sans. El nostre referent és un model educatiu basat en càstigs i recompenses. Si et portes bé, reps alguna cosa que t’afalaga, i el teu cervell tira coets. Si et portes malament, reps una censura i el teu sistema nerviós es retrau, es defensa. I com el gos de l’experiment de Pavlov que salivava cada vegada que veia la llumeta encesa perquè l’associava a la recompensa del menjar (encara que no se li subministrés), busques en l’adultesa aplaudiments i reconeixement de forma inconscient i evites conflictes i censures, com aquell infant que va ser domesticat segons un sistema de condicionament. Quina relació li veus a aquest condicionament amb la gestió política de la crisi actual?

Els límits sans vénen d’exercir una l’autoritat sana. Autoritat vol dir expressió de poder, autoritarisme està vinculat a l’abús de poder. Pots malentendre la mapaternitat, com si fossis un guardià d’un presoner o el titellaire d’una titella, que has de controlar tot allò que el teu/la teva fill/a fa o deixa de fer, perquè és un incivilitzat/da i l’has de portar pel bon camí, pel seu bé. En l’altre extrem pots malentendre la maternitat/paternitat com un rol que no pretén interferir en els processos naturals de les criatures per por a generar traumes. Cal conèixer les necessitats vitals de cada etapa per respectar profundament aquests processos i posar límits allà on es constructiu posar-ne, per a evitar infants amb actituds tiranes que generen molt de patiment, principalment a ells mateixos. 

Els límits sans contemplen la diferència entre necessitats i els desitjos. No és el mateix dir NO quan es té gana per berenar a un tros de xocolata que a un plàtan, per exemple. És important saber la diferència entre necessitats i desitjos a l’hora de posar límits per saber si allò que estem limitant pot tenir un major impacte a llarg termini. Per exemple si un infant sent rabia i necessita pegar, evitarem que pegui a la seva germaneta, però permetrem que pugui patalejar, cridar o donar cops al sofà, si l’espai on som ho permet.

Els límits sans són coherents. Vol dir que no depenen de l’estat d’ànim canviant i aleatori de qui els posa, que depenen d’un fonament més o menys estable. Tenen a veure amb cuidar a qui els rep, i no amb abusar del poder de qui els posa. Tenen un sentit que a la llarga pot ser comprensible per l’infant, encara que actualment s’enfadi perquè no li agrada no poder fer el què vol. 

Els límits sans permeten l’expressió de la frustració que se’n deriva. Voler que un infant no s’enfadi quan li diem que no és com voler posar un tap a un volcà en erupció. Els límits van acompanyats d’emocions intenses, sobretot que els infants són més petits i no entenen el seu perquè. Quan són més grans poden entendre’l, és probable que també es frustrin, perquè no els hi ve de gust la restricció, encara que l’entenguin. I en l’adolesceència és la seva feina poder molestar-se amb allò que senten que els hi interfereix en el seu desig o necessitat.

Els límits sans són equilibrats amb dosis equitatives llibertat. És important observar quants “no” diem per cada “sí” i reflexionar sobre la quantitat de traves i de possibilitats que reben les criatures. Quan ens n’anem cap a un extrem, va bé qüestionar-nos què ens passa. Quasi sempre “sí” o quasi sempre “no” pot ser sospitós.

Els límits sans es donen en relacions de confiança. Perquè els límits es percebin amb amor i no siguin una font d’estrès hi ha una condició prèvia que és com el terreny sobre el qual es sustenta el bon límit: el vincle segur i de confiança. Quan algú que no coneixem ens diu que no a alguna cosa ho rebem molt diferent de quan ho fem d’algú que sí que coneixem i que hi tenim confiança.

Els límits sans s’expressen amb un to emocional el més neutre possible. Quan posem un límit lliure de culpa o de ràbia i sentim que tenim l’autoritat a lloc, és possible dir que no i sostenir ala nostra posició malgrat la reacció dels infants I alhora acompanyar-la. Quan sents que has aguantat massa abans de dir que no és probable que el límit estigui carregat de la teva pròpia ràbia per haver suportat allò que et semblava “insuportable”. Quan tens por de posar el límit i ho fas, quasi demanant permís, perquè hi ha una veu a dintre teu que et desautoritza, el sentiment de culpabilitat resta força i coherència al límit.

Els límits sans serveixen per cuidar i no per controlar. Quan allò que fa un infant o un/a jove li fa mal a sí mateix/a, a un/a altre/a o als objectes o espai on es troba el límit és molt benvingut. Quan volem controlar la conducta de qui acompanyem a través del límit a causa de les nostres pròpies pors, intoleràncies o creences distorsionades sobre què esperar d’un infant o d’un/a jove/a, aleshores va bé que ens qüestionem.

Per acabar, dir que aquest decàleg és un full de ruta, i que no hi ha cap persona humana que estigui en procés de criança i educació d’altres persones que pugui fer-ho perfecte, perquè la perfecció és una il·lusió de l’exigència i genera culpa i auto maltracte. Fer-ho suficientment bé és fer-ho molt bé. Fer-ho molt bé és fer-ho el millor possible en el moment present.

I per tu, què volen dir límits sans?

Quina relació creus que hi ha entre límits sans i expressió sana de l’agressivitat?

Vine a conèixer el Grup d’Acompanyament Familiar a Yogayo, Arenys de Mar!

PRESENTACIÓ OBERTA I GRATUÏTA “LÍMITS I RÀBIA” DIVENDRES 2 DE FEBRER A LES 18h

Inscripcions: lara.terradas@acompanyamentfamiliar.com

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

WordPress.com.

Subir ↑

A %d blogueros les gusta esto: