La felicitat

Som un tot, més que la suma de les parts, deia Fritz Perls. Som un món fet de petits móns; dels nostres centres: mental, emocional, corporal i espiritual.

De nenxs som pura emoció en acció. Sentim i actuem segons el que ens dicta el cor. A mida que creixem el nostre centre mental va desenvolupant-se, i és molt necessari per entendre el món intern i extern, per conèixer i saber. Després es fa predominant, i tot el dia pensem, quedant a la ombra allò que sentim i allò que fem per plaer. Pensem en qué farem després, pensem en què vam fer ahir, què haurem de comprar al súper, quins mails enviaré, com acabarà el conflicte polític, qui té raó, perquè la té, pensem que el veí fa massa soroll, pensem que no som capaços de fer tal cosa, o que fa massa fred per ser Barcelona….Quants moments del dia estem sense pensar?

El pensament permenantment actiu aclapara la nostra atenció i consumeix energia, com si tot el dia tinguéssim el forn encès, però només ens cal fer-lo servir mentre hi posem el pastís perquè es cogui, uns 40 minuts. Ens hem acostumant a viure amb el forn encés i hem normalitzat el fet de viure en una cuina caldejada.

Una ment molt activa, com és la ment occidental patriarcal, rebaixa l’atenció en l’emocionalitat (riure, plorar, enfadar-se…) i en l’instint (tenir sexe, ballar, jugar, moure’s…).  En quin moment vam perdre de vista l’emoció i el cos? En l’adultesa solem dedicar poca atenció als sentiments i a la nostra condició física: que és la casa de la nostra ànima (espiritualitat i emocionalitat), estem massa pre-ocupats per tot. Pre-ocupar-se és una manera de tenir la ment ocupada i activa, per evitar sentir certes incomoditats que ens posarien massa tristes (per seguir “funcionant”) si ens paressim a sentir. I així ens afegim una bona dosi de patiment per evitar sentir el dolor. El patiment és la versió distorsionada del dolor, perquè aquest últim és finit, ja que s’esvaiex una vegada “hem après la lliçó”, en canvi el patiment és l’etern estat d’insatisfacció que ens manté en la superfície de nosaltres mateixes, per estalviar-nos arribar al fons, potser ens fa por baixar tan avall perquè és fosc, com el fons del mar, on hi ha naufragis ocults i desterrats a l’oblit. Però la veritat és que l’insconcient no oblida, només és allunyat al fons del mar, determinant inevitablement el nostre paisatge intern i movent silenciosament els fils de la nostra quotidianeitat: de com reaccionem en cada moment davant de cada situació.

Com és que ens fa tanta ràbia quan algú es comporta de tal o tal altra manera? Són  les creences i vivències que tenim al cos, en el fons de nosaltres mateixes, com els vaixells al fons del mar, que determinen les onades de la superfície.

A través dels processos de creixement personal és possible recuperar la presència de les esferes que han quedat en la ombra, que tant ens caracteritzen perquè són parts nostres encara que no les veiem, per així harmonitzar tot allò que som: un cos que s’emociona i que pensa, una emoció que creu i que actua, una acció que es planifica i s’emociona.

Així doncs, és possible pensar, sentir i fer de forma alineada.

Si per fer el que no volem deixem de respirar, si pensem allò que sentim enlloc de només sentir-ho o fem més coses del compte per evitar sentir, si quan tenim son mengem o quan sentim por anem de compres (o d’altres mil variants malaltisses que barregen la funció de cada centre), estarem conreant el terreny de la nostra infelicitat.

Quan cada cosa funciona per cumplir la funció a la qual està destinada, tot roda. I això fa que el tot sigui harmoniós. Això vol dir, que si estem tristes, plorarem, si ens cal saber les despeses mensuals, pensarem i si necessitem posar en acció la nostra energia per sortir al carrer i anar a comprar el pà, ho farem. Sense més barreges: com els infants, que riuen quan estan contents, ploren quan senten pena i patalegen quan s’enfaden.

Cada reacció té una funció i permet al cos drenar allò que necessita, per tal de recuperar l’equilibri i crear, així, harmonia entre la ment, el cos, l’emoció i l’esperit.

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

WordPress.com.

Subir ↑

A %d blogueros les gusta esto: